Cala d'Hort

Ametllers florits a Eivissa

Les taques de blanc al paisatge eivissenc són persistents a aquesta època de l'any, són dues setmanes en què els ametllers semblen nevats. Aquestes minivacances ens han servit per pintar un poquet i fer moltes fotografies.

D'ON VÉ L'HEDONISME D'AVUI?

D'aquí

Parc de la Ciutadella

Palau Reial

Sense Títol

Quan vaig començar fa 4 mesos l’assignatura de Talla II, amb els professors Jordi Vila i Jaume Vallverú, no tenia molt clar quin tipus d’obra seria la següent en veure la llum. Els professors ens van dir que l’escultura amb la que haviem de treballar havia de tenir en el seu procés i de forma protagonista la Talla.
Em vaig possar a enllestir el procés de treball tenint només en compte aquesta pauta, o sigui la talla. El resultat o la conclusió a la que vaig arribar va ser fer una peça en la que el procés de talla es portés al maxim i intentar sobrepassar el limits possibles. Durant 7 sessions de treball al taller d’escultura em vaig veure afectat per un problema que més endavant comentaré més seriosament i que ara no ve al cas desenvolupar però sí esmenar, és el cas “Mariano”. Sí, el mestre de taller, em va fer passar mala vida. Ho esmeno perque ha format part del la meva vida al taller durant aquest mesos. Com deia, ja des de la primera sessió de gravació, de forma sistematica el Mariano feia el possible per desencoratjar-me en el meu intent de transpassar el meu esforç una obra que tenia un clar final, la desaparició. Cada sessió havia de ser de 120 minuts. Minuts que eren els necessaris per enregistrar amb imatges una cinta Mini-HD. En total surten unes 14 hores de gravació que mostren el procés. Ara és el moment a animar-vos a visitar la següent adreça web on podeu veure una pel·lícula de 7 minuts on es re-sumeix tota l’acció http://videoart.vodpod.com.
Com a resultat de la creació d’una peça primitivament escultòrica ens ha quedat el buit, el no ser, representat a un document videogràfic que constata la seva existència i provoca la contradicció. A partir d’aqui cada individu ha de perpetrarse de la seva pròpia experiència estètica per contradir el meu discurs. Intentant assimilar de la millor manera possible, 7 minuts de permanència existencial.
Procuro fer bé aquesta dissecció teòrica diguent que el resultat final de l’acció es veu eclipsada pel procés de treball mateix, cosa que no soc capaç d’assumir com a creador però sí com a possible espectador.
Un altre concepte a tenir en compte a l’hora d’analitzar aquesta acció escultòrica és el terme de visibilitat. Allò que és visible és allò que es pot percebre amb l’aparell visual de cada un.
Aquesta obra no és perceptible per la vista. Així explicat pot resultar un tant extrany però tenint en compte altres formes artístiques com per exemple la música es pot tenir una visió més aclaridora. La música és l’expressió màxima de l’abstracció ja que no es percebuda per la visió, pel tacte ni per l’olfacte. És la més inmaterial de les arts.
Aquesta obra és, perque no dir-ho? un treball sobre la reflexió de l’art. Sobre el que és i no és art. Un treball teòric sobre qüestions materials.
També a una altra assignatura que s’anomena Actituts Interdisciplinàries, em treballat sobre aquest aspecte més conceptual de l’art. També a la conferència inaugural del curs acadèmic 2007-2008 a càrrec de l’artísta Ignasi Aballí va tractar el tema de la no obra o el que és el mateix fer coses per no haber de fer res.
Tot això que vos vaig contant é una aproximació raonada de l’obra i no resulta fàcil per mí transcriure els pensaments que per mí són la substància que soporta l’art. Les conclusions que aquí he mostrat m’han servit per obrir debats i engendrar discursos entre els meus companys de facultat així com també ho espero ho faci entre vosaltres mateixos.

Noticia

Noticia de l'exposició de "Exclòs de préstec N1" a la Biblioteca de Belles Arts.