dimarts, 25 de setembre del 2007

Un cos sense límits




26 d’octubre de 2007 – 27 de gener de 2008

La Fundació Joan Miró presenta Un cos sense límits, una mostra patrocinada pel BBVA i comissariada per Jean-Louis Prat, historiador de l’art. L’exposició vol ajudar a comprendre els canvis en la representació del cos humà en l’art del segle XX, un moment en què la figura humana deixa de ser únicament un retrat o un símbol de bellesa per convertir-se en una manera d’expressar emocions.

Un cos sense límits aplega més de 80 obres (pintura i escultura) realitzades entre el 1900 i l’any 2000 per 41 artistes representatius dels moviments artístics de les avantguardes: Maillol, Schiele, Dix, Matisse, Picasso, Miró, Duchamp, Chagall, Moore, Dubuffet, Basquiat, Fischl, Tàpies i Saura, entre d’altres.

Les obres exposades plantegen un recorregut iniciàtic en què trobem confrontacions, juxtaposicions i oposicions per mostrar la riquesa dels llenguatges artístics del segle XX així com les aportacions individuals de cadascun dels artistes.

L’any 1863, Manet pinta l’Olympia i obre un nou camí per a la representació de la figura humana en l’art. La model és una persona contemporània de l’artista, que es mostra sense vergonya a l’espectador. És un cos nu real, no un estudi d’acadèmia, un cos anònim que no representa divinitats antigues, sinó que expressa de manera rotunda la modernitat.

El nu, a partir d’aquest moment, deixa de ser idealitzat i comença a exhibir-se sense complexos. La bellesa deixa d’anar vinculada al formalisme per presentar nous cànons que permeten tota mena de revolucions estètiques i una nova llibertat creativa i expressiva.

Aquesta línia serà la que es mantindrà a partir d’aquest moment, i les variacions en la manera de representar el cos seran les que marcaran els canvis d’estil. Així, els expressionistes presenten un cos turmentat; els cubistes incorporen aspectes de les arts primitives; els surrealistes mostren el cos destacant-ne l’erotisme; i després de la 2a. Guerra Mundial, torna aquest cos turmentat amb artistes com de Kooning, Bacon o Freud.

Un cos sense límits convida l’espectador a un recorregut per la història de l’art del segle XX, un repàs al passat que permet aproximar-se a una sèrie de visions del cos que no deixen de sorprendre.