Sense Títol

Quan vaig començar fa 4 mesos l’assignatura de Talla II, amb els professors Jordi Vila i Jaume Vallverú, no tenia molt clar quin tipus d’obra seria la següent en veure la llum. Els professors ens van dir que l’escultura amb la que haviem de treballar havia de tenir en el seu procés i de forma protagonista la Talla.
Em vaig possar a enllestir el procés de treball tenint només en compte aquesta pauta, o sigui la talla. El resultat o la conclusió a la que vaig arribar va ser fer una peça en la que el procés de talla es portés al maxim i intentar sobrepassar el limits possibles. Durant 7 sessions de treball al taller d’escultura em vaig veure afectat per un problema que més endavant comentaré més seriosament i que ara no ve al cas desenvolupar però sí esmenar, és el cas “Mariano”. Sí, el mestre de taller, em va fer passar mala vida. Ho esmeno perque ha format part del la meva vida al taller durant aquest mesos. Com deia, ja des de la primera sessió de gravació, de forma sistematica el Mariano feia el possible per desencoratjar-me en el meu intent de transpassar el meu esforç una obra que tenia un clar final, la desaparició. Cada sessió havia de ser de 120 minuts. Minuts que eren els necessaris per enregistrar amb imatges una cinta Mini-HD. En total surten unes 14 hores de gravació que mostren el procés. Ara és el moment a animar-vos a visitar la següent adreça web on podeu veure una pel·lícula de 7 minuts on es re-sumeix tota l’acció http://videoart.vodpod.com.
Com a resultat de la creació d’una peça primitivament escultòrica ens ha quedat el buit, el no ser, representat a un document videogràfic que constata la seva existència i provoca la contradicció. A partir d’aqui cada individu ha de perpetrarse de la seva pròpia experiència estètica per contradir el meu discurs. Intentant assimilar de la millor manera possible, 7 minuts de permanència existencial.
Procuro fer bé aquesta dissecció teòrica diguent que el resultat final de l’acció es veu eclipsada pel procés de treball mateix, cosa que no soc capaç d’assumir com a creador però sí com a possible espectador.
Un altre concepte a tenir en compte a l’hora d’analitzar aquesta acció escultòrica és el terme de visibilitat. Allò que és visible és allò que es pot percebre amb l’aparell visual de cada un.
Aquesta obra no és perceptible per la vista. Així explicat pot resultar un tant extrany però tenint en compte altres formes artístiques com per exemple la música es pot tenir una visió més aclaridora. La música és l’expressió màxima de l’abstracció ja que no es percebuda per la visió, pel tacte ni per l’olfacte. És la més inmaterial de les arts.
Aquesta obra és, perque no dir-ho? un treball sobre la reflexió de l’art. Sobre el que és i no és art. Un treball teòric sobre qüestions materials.
També a una altra assignatura que s’anomena Actituts Interdisciplinàries, em treballat sobre aquest aspecte més conceptual de l’art. També a la conferència inaugural del curs acadèmic 2007-2008 a càrrec de l’artísta Ignasi Aballí va tractar el tema de la no obra o el que és el mateix fer coses per no haber de fer res.
Tot això que vos vaig contant é una aproximació raonada de l’obra i no resulta fàcil per mí transcriure els pensaments que per mí són la substància que soporta l’art. Les conclusions que aquí he mostrat m’han servit per obrir debats i engendrar discursos entre els meus companys de facultat així com també ho espero ho faci entre vosaltres mateixos.

Noticia

Noticia de l'exposició de "Exclòs de préstec N1" a la Biblioteca de Belles Arts.

"Flors" en procés des del 27 de juliol de 2007

El procés de creació d'aquesta obra està determinada pel ritme que s'extreu de la netetja diaria de la pistola del Taller de Pedro Serra a Pollença. Els materials que s'utilitzen poden ser tant sintètics com acrílics. A la imatge apareix el color actual.

Exclòs de Prestec Nº1

Avui dia 20 de desembre ha quedat instal·lada a la Biblioteca de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona la peça anomenada "exclòs de prèstec Nº1". 

La reacció de la gent que treballa a la biblioteca ha estat una de les coses que més m'han emocionat i així els hi agraeixo el seu entusiasme. 

Els llibres utilitzats per formar part d’aquesta obra són el resultat d’una selecció feta al 2005 per tal de traslladar-los des de Mallorca a la ciutat de Barcelona on l’autor havia de comenar els estudis de Belles Arts a la UB.

Tal volta pel meu interés cap als llibres o per l’intent de resumir en una obra tots els pensaments tècnics i teòrics que envolten la meva persona respecte l’Art, he realitzat una obra que intenta sintetitzar les formes acostant-me a l’abstracció. També he intentat representar el disseny dels lloms de cada llibre tenint en compte les característiques pròpies de cada tipografia i els espais proporcionals entre elles.

Les tècniques que s’han utilitzat per realitzar aquesta obra són varies. Per un costat hi ha la talla tradicional on s’han emprat per aquest ordre la màquina de disc, el martell pneumàtic, la pulidora i finalment el paper de vidre. Per un altre costat hi ha la litografia, que consisteix en l’erosió de la pedra. Aquesta tècnica pertany al terreny del gravat pròpiament dit i és el resultat d’exposar la pedra calcàrea als acids que la poden agredir.

Des d’un punt de vista estrictament escúltoric la peça és absenta i la col·locació a una estanteria és part del procés conceptual que envolta la poètica de l’obra a posteriori.

Exclòs de prèstec Nº1, Part 1/3

Quan creus que ja s'acaba torna a començar.
Per fí he començat a gravar. La biblioteca comença a estar conformada. La instal·lació de l'obra a la Biblioteca de la facultat de Belles Arts li donara un sentit més enlà del sentit privat que té per mi.

Hi ha gent que dedica sessions

Bloc de l'artista Salvador Juanpere aqui

Estudi de l'Espai

Juntament amb la R.G. el J. G. i l'A. P. he confeccionat una enqüesta sobre l'hambit públic. Intentem avaluar quins espais estan més o menys preparats per ser ocupats per una o més persones.