Papasseit al port

Passejant pel Port Vell de Barcelona et trobes amb una escultura de Robert Krier en homenatge a Joan Salvat-Papasseit.
Aquest video és un document per elaborar un projecte d'intervenció escultòrica a l'espai públic. La música és d'ovidi Montllor recitant el mateix "Nocturn per acordió" que escriu Papasseit
Fent una reflexió crítica he fet una segona part on és contextualitza l'espai escultòric amb el públic que té l'oportunitat de contemplar-la. Raimon em serveix d'enllaç per fer realitzar aquesta visió.



JOAN SALVAT-PAPASSEIT / (BARCELONA 1894-1924)

NOCTURN PER ACORDIÓ:

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll / però jo he vist la pluja / a barrals / sobre els bots, / i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de / l'angoixa; / sota els flandes / i els melis, / sota els cedres sagrats. / Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit / i la volta del cel era una foradada / sense llums als vagons: / i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll: / però totes les mans de tots els trinxeraires / com una farandola / feien un jurament al redós del meu foc. / I era com un miracle / que estirava les mans que eren balbes. / I en la boira es perdia el trepig. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fustes al moll. / Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells / -que són de tots colors / com la mar sota el sol: / que no li calen veles.

Joan Salvat-Papasseit

Un cos sense límits

26 d’octubre de 2007 – 27 de gener de 2008

La Fundació Joan Miró presenta Un cos sense límits, una mostra patrocinada pel BBVA i comissariada per Jean-Louis Prat, historiador de l’art. L’exposició vol ajudar a comprendre els canvis en la representació del cos humà en l’art del segle XX, un moment en què la figura humana deixa de ser únicament un retrat o un símbol de bellesa per convertir-se en una manera d’expressar emocions.

Un cos sense límits aplega més de 80 obres (pintura i escultura) realitzades entre el 1900 i l’any 2000 per 41 artistes representatius dels moviments artístics de les avantguardes: Maillol, Schiele, Dix, Matisse, Picasso, Miró, Duchamp, Chagall, Moore, Dubuffet, Basquiat, Fischl, Tàpies i Saura, entre d’altres.

Les obres exposades plantegen un recorregut iniciàtic en què trobem confrontacions, juxtaposicions i oposicions per mostrar la riquesa dels llenguatges artístics del segle XX així com les aportacions individuals de cadascun dels artistes.

L’any 1863, Manet pinta l’Olympia i obre un nou camí per a la representació de la figura humana en l’art. La model és una persona contemporània de l’artista, que es mostra sense vergonya a l’espectador. És un cos nu real, no un estudi d’acadèmia, un cos anònim que no representa divinitats antigues, sinó que expressa de manera rotunda la modernitat.

El nu, a partir d’aquest moment, deixa de ser idealitzat i comença a exhibir-se sense complexos. La bellesa deixa d’anar vinculada al formalisme per presentar nous cànons que permeten tota mena de revolucions estètiques i una nova llibertat creativa i expressiva.

Aquesta línia serà la que es mantindrà a partir d’aquest moment, i les variacions en la manera de representar el cos seran les que marcaran els canvis d’estil. Així, els expressionistes presenten un cos turmentat; els cubistes incorporen aspectes de les arts primitives; els surrealistes mostren el cos destacant-ne l’erotisme; i després de la 2a. Guerra Mundial, torna aquest cos turmentat amb artistes com de Kooning, Bacon o Freud.

Un cos sense límits convida l’espectador a un recorregut per la història de l’art del segle XX, un repàs al passat que permet aproximar-se a una sèrie de visions del cos que no deixen de sorprendre.

Land Art

Hombra d'ametller plena de pedres

Dibuix del Natural

Quadern realitzat amb les imatges de Flickr

Paris

Foto col·lectiva a Monmartre

Pollença a Barcelona 2007

Introducció

L’acció artística consisteix en desenfilar 50 kilómetres de fil a través d’un recorregut determinat. Aquest recorregut transcorre pels carrers de la ciutat de Barcelona i els seus voltants i dibuixa la sil·lueta del territori mallorquí de Pollença.

Espai i identitat

Els dos colors que s’utilitzen fan referència als colors de la bandera de Pollença
(Mallorca).
El tema sobre el qual transcorre aquest treball és l’antropocentrisme insular que porta a una diferenciació identitària.
També des d’una visió peninsular es veu l’unió dels diferents territoris que formen la metròpoli catalana.
Espai i identitat són els protagonistes d’aquesta història sobre la catalanitat postmoderna i la seva dificil posició en un entorn globalitzat, o com a mínim, pluralitzat.

Tipologia de fil

El fil i la seva tipologia ha estat una de les coses que més acuradament he intentat solucionar per tal de que el desenvolupament del projecte es vegi lliure de dificultats tecnico-burocàtiques.
La creació del fil, ha estat posible gracies a l’interés que ha possat l’empresa VERA que produint un fil especial per al projecte ha fet posible eliminar un dels més importants handycaps com és el de la perillositat per als ciutadant que es creuin amb el fil.
El teixit té una ductilitat exel·lent i pel que respecta a la duresa; el punt de ruptura és baixissim amb el que s’evita qualsevol tipus de perill a l’espai públic.


Utilitza GoogleHearth per veure el recorregut!!

Viatge a Berlin

Anna Figuera, Alelí Mirelman, Aina Cabello, Carme Jarque i Noemí Quesada. Davant del Hamburger Bahnhof Museum